Joan Miquel Oliver en Bombón mallorquín (2009):
Dins un avió de paper
Dins un avió de paper, que bé, Mar del nord, Amèrica
més enllà, el Marroc, Kouribga, Rabat.
Dins un vaixell de paper, que bé, El Congo no, Burundi
més enllà ciclons a damunt des meus papers mapa-mundi.
I adéu, adéu Lluna plena,
sempre seràs (o no seràs) sa meva estrella.
Dins un avió de paper, que bé, Mar del nord, Amèrica
més enllà, Sud-àfrica també té ciutats de paper.
Dins un vaixell de paper, que bé, El Congo no, Burundi
més enllà le monde-physique i volant pilotes de rugbi.
I adéu, adéu Lluna plena,
sempre seràs (o no seràs) sa meva estrella.
La letra está sacada de aquí y la canción se puede escuchar aquí.
Para acompañar al avión de papel ha venido una amiga de Haddock:
Mafalda, por Quino:

…parece que siempre estamos a 15 watts…
Apretar una cucharita entre los dedos y sentir su latido de metal, su advertencia sospechosa. Cómo duele negar una cucharita, negar una puerta, negar todo lo que el hábito lame hasta darle suavidad satisfactoria. Tanto más simple aceptar la fácil solicitud de la cuchara, emplearla para revolver el café.
(Texto dentro de “Manual de instrucciones” en Historias de Cronopios y de famas, de Julio Cortázar).

Foto por caltotoro
Page 1 of 27 antes